Una veritat incòmoda pels docents

La nostra professió no està exempta de les novetats que ens porta la revolució de la intel·ligència artificial que estem vivint. Tot i que ens considerem insubstituïbles i necessaris, observem com les noves eines estan reemplaçant cada cop més tasques que abans eren inherents al professorat. Quina posició és la més adequada per sobreviure en aquest context?

En primer lloc, vull deixar clar que per a mi no és vàlid basar la nostra rellevància en ser funcionaris i, per tant, no poder ser acomiadats pel fet de treballar per a l’Estat. La nostra feina ha de tenir una justificació real, ja que no volem que els impostos dels treballadors del nostre país es destinin a mantenir un professorat antiquat. El que volem és que els diners destinats a l’educació tinguin una justificació clara i aportin un valor real a la societat. A més, si bé els funcionaris no poden ser acomiadats en l’”statu quo” actual, sabem que tot pot canviar en qualsevol moment. Amb qualsevol excusa, les elits polítiques podrien decidir començar a reduir personal docent o altres tipus de funcionariat.

Inicialment, la IA generava textos de qualitat variable, cosa que no representava una amenaça per a nosaltres. Ara, però, encara que costi admetre-ho, un humà amb suport de la IA pot generar millors textos que un humà sol. Per exemple, aquesta newsletter l’he escrit sense IA, però després demano a ChatGPT que revisi les faltes d’ortografia i millori la redacció per fer-la més entenedora.

La IA ja és capaç de generar imatges, presentacions, música, documents, exercicis i exàmens. Tot allò que abans nosaltres, com a docents, havíem de crear o buscar en llibres de text, ara ho té la IA integrat.

I per acabar-ho d’adobar, ara ChatGPT té visió i pot llegir la lletra manuscrita dels alumnes per corregir exàmens de qualsevol tipus. Aquí us deixo un vídeo de com utilitzo ChatGPT per corregir un examen manuscrit amb exercicis pràctics i teòrics, sense necessitat de cap altra aplicació o web. ChatGPT és una plataforma des de la qual es pot fer pràcticament tot, i això és increïble.

Crec que aquesta és una oportunitat perquè els professors ens centrem en la nostra funció de guies i caps dels nostres assistents virtuals, que s’encarreguen de les tasques mecàniques. Els alumnes no ens necessiten per aprendre: a YouTube i amb la IA poden trobar tot el material necessari per adquirir coneixements. Tanmateix, vivim en una societat on moltes persones no tenen autonomia per aprendre de manera independent i necessiten assistir 6 hores al dia a un centre d’ensenyament per aconseguir uns aprenentatges bàsics. La nostra funció ha de ser ensenyar els alumnes a ser autònoms i a viure una vida plena, basada en valors i amb una comunitat sana i forta com a objectiu.

Per tant, crec que la nostra funció principal ha de ser ensenyar als alumnes a aprendre i desenvolupar el seu sentit crític, perquè siguin capaços d’adquirir qualsevol coneixement al llarg de la seva vida. La tasca docent és, en essència, un acompanyament. Som com les rodetes d’una bicicleta, però aquestes rodetes han de ser temporals; els alumnes han de ser capaços d’aprendre al seu ritme, amb llibertat, utilitzant totes les eines que tenen al seu abast.

No és fàcil ser un referent. És més còmode ensenyar química i marxar cap a casa, però llavors no estaríem aportant res que ChatGPT o YouTube no puguin oferir. Tampoc volem convertir-nos en una guarderia on els nens, adolescents o adults immadurs són “aparcats” mentre els seus pares treballen jornades interminables.

Sé que aquesta opinió no és gaire popular dins la nostra comunitat, però reflexionar-hi és necessari per millorar i tenir un paper realment rellevant. No volem formar part d’un teatre orquestrat per l’Estat. El nostre objectiu ha de ser que el temps que els alumnes —i nosaltres— passem als centres educatius sigui valuós i estigui 100% justificat, perquè el temps és el recurs més valuós que tenim a la vida.